Discover and read the best of Twitter Threads about #Diada2018
Most recents (3)
Abro el hilo, a ver qué tal sale
Cómo sabéis soy andaluza y ahora vivo en Madrid. Soy de izquierdas y republicana.
Ya de chavalita sentía cierta envidia del pueblo catalán: Siempre a la vanguardia de la lucha sindical, con un sentido identitario marcado y siempre unidos
Cómo sabéis soy andaluza y ahora vivo en Madrid. Soy de izquierdas y republicana.
Ya de chavalita sentía cierta envidia del pueblo catalán: Siempre a la vanguardia de la lucha sindical, con un sentido identitario marcado y siempre unidos
Acercase a las ideas independentistas es un proceso. Vas pasando por todas las fases. Curiosidad al principio, respeto y más tarde la solidaridad. La rabia vino el 1O, cuando lloraba viendo las imágenes. España dejaba de representarme. Ya no quería urnas, quise Independencia.
Sabía que este año tenía que estar allí. Lo moví un poco. Finalmente iba con @a_la_izquierda_ , que también quería ir desde Madrid. Pero no pudo. Tiré la toalla. El lunes estaba yo en Sevilla y, de camino en coche a Madrid, no dejaba de pensar. Quería estar en la Diada! Y fuera
La força indubtable de la mobilització popular no ens servirà per la #República si no ens organitzem. I això no ho farà el govern vistos els missatges i reaccions a la #Diada2018 
Presó, exili o violència feixista no han fet fer cap pas enrere a moltíssima gent. Cal unes institucions altre cop en sintonia amb el carrer #RepúblicaCatalana
El missatge ahir era clar: independència. El líder és la gent mobilitzada, organitzada i alçada. No espereu gran cosa de ningú més.
Doncs aquest any aniré a la meva primera Diada #11S2018 . Sí, sí, tal com ho llegiu. Tinc 34 anys i sóc catalana, nascuda a Barcelona. I mai he anat a una Diada. Sempre m'havia sentit catalana i espanyola a parts iguals. Fins l'any pasat. Fil 👇👇👇👇👇👇👇👇👇
Tot va canviar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils. Amb la meva carta que adjunto com a imatge a aquest tuit, ho entendreu millor. Desprès va pasar el que tots/es sabeu. 20-S, 1-O, 3-O, 10-O ,27-O,.. empresonaments, repressió,... En 1 sol mes vaig anar a més manis que en
tota la meva vida; literal. Han pasat moltes coses i les he vivit molt intensament. L'1 d'octubre em va arribar a l'ànima. La sensació de tots a una, de poble unit lluitant pels nostres ideals. Ostia! És que es enrecordar-me i m'emociono.
